CALENDARI RAIDS 2011

A sota podeu veure els calendaris de Raids 2011 de Copa Catalana:

2 Abril                OR XRACE Cambrils
30 Abril i 1 Maig Raid Urgellistan
14 Maig              Raid Villa de Tamarit
4-5 de Juny         Raid Txacal Extrem
17 Setembre       Raid Infernal Bisaura
15-16 Octubre    Raid Segre
25 Novembre      Raid Garraf

The Wild Board Rogaining o Crònica d'un mal dia.

Divendres nit concentració Can Pon-Rovirosa per evitar que l'equip convocat surti de festa i es presenti a la cursa ressacós.
Poca conya que no val a badar: ens esperen 24 hores de cursa sense parar des de les 12:00h del dissabte a les 12:00h del diumenge (queda clar que son 24 hores, no?).
Dissabte hi ha ambientillu: equips de Russia, Estonia, Letonia, Holanda, Polonia, França i de tota Espanya (hi ha uns pobres de les Canaries que descobriran que aquí fot un fred del carallu). Evidentment també hi és representada tota la Geografia Catalana del Delta fins a Cap de Creus!

Toma ambientillu!

Un parell d'hores abans de la sortida tothom marca mapes i defineix estrategies buscant una mica de sol (estem a 2ºC). Nosaltres ens fem els xulos i decidim que si podem no dormirem.

A les 12 sortim de la Plaça de l'església de l'Espluga Calba amb les campanades. Tothom corre, però es per fer el paripé, que a la que sortim del poble ja es baixa el ritme, tenim tot el dia!

En seguida veiem que la cosa serà complicada: les balises están ben amagades i ens hem de ficar ben bé dins el bosc!

Ens anem dossificant i portem un molt bon ritme. Cada parell d'hores ens fotem mitja barreta de les que NUTRISPORT en ha obsequiat.

Les primeres 6 hores passen volant (això ho dic ara, que allà semblava que el temps no corria!), i decidim fer cap al recinte que l'organització ens ha facilitat amb menjar i (si algú ho vol) poder dormir i que han batejat com a Hash House (en anglès fonda, no malpenseu).

Que no Bob, que he dit que vol dir FONDA!

La Núria comença a protestar pel ginoll, es veu que li està començant a tocar els nassos.

A la Hash House veiem que l'organització s'ho ha currat bastant: pasta, pollastre a l'ast, embotits, pa amb tomàquet, truites, mandonguilles, fabada (sí, sí, fabada), etc.

Omplim la panxa i tornem a sortir tot i que a la Nuria la parada li ha fet que el ginoll se li refredi i li cardi un mal de la òstia.

Ja de fosca nit comencem a buscar la primera balisa que està molt ben amagada (una horeta va costar de trobar!). Un cop avituats a moure's per la foscor n'enllacem dues més, però això és el principi de la fi.

El dolor ja pot amb la Nuria: camina com l'homme de llauna del Mag d'Oz. Li costa molt d'admetre el que és obvi: que no pot continuar.

Amb molta rabia i frustració diu que ha de tronar, que no patim i continuem la cursa nosaltres. Però com que som un equip decidim anar tots a la Hash House, dormir tranquilament i l'endema fer el que es pugui.

L'endemà ens posem en marxa ja de dia a -10ºC tots 4: la Nuria (l'Home de Llauna), l'Eric (l'Home de palla), en Jordi (el Lleó) i Jo, l'Oriol (la Dorothy???), apa, Somewhere Over the RainBow!!!!!

Enllacem algunes balisses més a pas tranquil fins que exhaurim les 24 hores.

Cap a casa a llepar-se les ferides, que en breu comencen els raids i hem d'estar forts!

Retratu de l'Heroïna del dia. Amb lo ginoll cascat però amb prou bon humor!
Que no sigui res!

CRÓNICA TRAIL BLANCH

Diumenge passat dos membres de RDKExtrem vam poder participar a l'edició d'enguany del TRAIL BLANCH de Font Romeu. El Jordi en el circuit de 42km i D+1750 i l'Oriol en el de 25km D+1000m.
El Jordi ens relata la crónica del Trail de 42 km en negre i més avall l'Oriol ens relata la de 25Km en blau.

 

L'entrenament previ havia sigut just en quilòmetres (degut als compromisos de Nadal),  malgrat intentar que fos de qualitat (entrenaments en alçada i neu i amb el material en que preveiem fer la cursa: paraneus, motxilla, roba d'abric...). Prèviament, tot feia pensar més en un ritme i estratègia de Trail que en  una marató.  El fet de no haver fet abans cap cursa amb aquestes característiques tant canviants segons el medi (molta neu o poca, neu profunda, gel) , feien que tot plegat estigués ple d'una incertesa constant fins al mateix dia de la cursa (quina roba agafo? Ronyonera vs motxila? pals? crampons? 6h o 10h?frontal?...). De fet, fins 5' abans de la sortida, encara estàvem decidint.

En qualsevol cas, res anteriorment feia preveure les condicions en que finalment es va celebrar el Trail: terreny molt gelat i molt poca neu. Aquestes condicions van permetre als organitzadors de crear un recorregut molt ràpid i rodador de 42 km (ells deien 40km) i 1750m amb 16 km en alçada (pujant fins l'últim llac del Carlit) amb neu molt inconsistent i feixuga per correr que s'enfonsava al trepitjar-la . En definitiva, el que havia d'esdevenir un Trail sobre neu, acaba essent una marató de muntanya força ràpida. Canvi altre cop de mentalitat. Agafo 3barretes i 1 gel de  NUTRISPORT, canviem la Camelbag per un bidonet i ronyonera.

Els primers 15 km aprox són per força ràpids per les pistes d'esquí de fons. Agafem un bon ritme, tot i guardar cartutxos a la reserva. El camí va enfilant a poc a poc i el matí es lleva assolellat amb vistes immillorables sobre la Cerdanya. De cop, agafem un pista negra d'esquí de l'estació de Font Romeu que mica en mica va accentuant la seva baixada. Els quàdriceps que fins ara anaven bé, deixen d'anar bé en tot el que queda de cursa per culpa d'aquesta baixada. Aquí perdo el meu company Jordi Palouzié que ha aconseguit baixar més còmode que jo.

Habituallament i bucle de 15km pels estanys de sota el Carlit. Neu i més neu. Molt bonic però molt trencador. Quan arribo a les Bulloses estic força petat de cames. Ens trobem als companys que estan fent el Trail de 20km (com  li anirà a l'Oriol? amb lo fort que està últimament ?). Em trobo el Carles (un amic que avui ens acompanya de suport ) que m'ha dit m'acompanyaria uns quilòmetres (com s'agraeix!). Altre cop remuntada per la pista negra (aquest cop de pujada) i baixada llarga fins a FontRomeu. El gel del matí, està desgelat i ara és fang!!!

Arribada content però cansat. La neu ha sigut molt trencadora.

Al final un 66 ena posició (de 233) amb 5h23'. Content però força millorable.

En Jordi i tots els maquines que s'atreveixen amb la cursa de 40 Km (mentida, que després en van sortir 42!) ja fa ben bé 1 horeta i mitja que corren per la muntanya. Son les 9 i amb la espera he fotre'm un tallat i un croasant (que estem a França, coi!), he escalfat un poc i he pogut xerrar amb la gent a la sortida (com sempre tothom està fluix i ningú entrena).

Donen la sortida i tots aquells que diuen que no s'han calçat les bambes en un més desapareixen del meu camp de visió.

Som més de 400 frikis que volem correr per la neu, però el primer que trobem és gel: caiguda i mecaguntot quan foto el peu en una placa i vaig de cul a terra. Això sí amb classe. M'aixeco al tercer bot a terra i aquí no passa res, només m'he fet mal a l'orgull.

Als primers Kms distingeixo algú que em pot fer de llebre: una noia amb una jaqueta del club "triatló Garraf" que porta bon ritme i a qui les malles li queden prou bé (ara sabré si la Natalia llegeix això).

Tot enfilant fins la cota més alta de les pistes d'esquí de Font Romeu el temps passa volant. Encara m'ho passaré bé i tot! La neu comença a apareixer i rescato un paio que en una placa de gel comença a relliscar a càmera lenta rampa avall! L'escena va ser divertida i jo fotent el xulo quasi el segueixo camí avall! 

Comencem la baixada per una pista que deu ser negra pulumenus! Ara si que hi ha força neu i en un punt tot Deu começa a baixar de cul. Jo que no soc menus foto els ous en fresc a la neu i cap avall! quedo ben geladet: les mans fan mal i recordo els guants que no he agafat (caguntot!).

Arribem a baix de les pistes i tot creuant un riu veig com un francès rellisca i es remulla fins al malic.  Li pregunto que si tot va bé i diu que si, però li sento els picarols com repiquen mentre continua corrent (clinc, clinc, clinc!!!).

Fem un bucle molt maco i jo començo a perdre la meua llebre! Això no pot ser! Em foto un gel, una barreta i apreto les dents! Fem un tram planer (una merda planer! que allà ni els camps de petanca son plans!) i trobo els nostres suporters (Carles i Oriol Malet) que m'animen. En Carles fa un tram amb mi (clar, el tiu està fresc i  em porta colladet!).

Corrents amb estilazo. No s'aprecia, però aquí encara somric.

Enfilo la pujada tot dret per la mateixa pista d'esquí que he baixat de cul i veig com mica en mica la meua llebre desapareix. Desisteixo de mirar amunt per que això s'enflia que fa por, agafo ritme i paciencia. 

En arribar a dalt tot just comencen a apareixer les primeres rampes al bessons (altre gel cap dins!). 

La baixada la començo a bon ritme. Adelanto a penya que s'ha estripat els mitjons i els genolls en una caiguda  (evidentment pregunto si tot va bé, que som educats!).

Després de 8 Kms de baixada frenética (amb algúna pujada trencacames) veig l'arribada! Ultima baixada matadora camp a través que m'acaba de trinxar els ginolls! 

A l'arribada agafo el paperet del temps, em foto molts gots d'Orangina, pa de pessic, xocolata, formatge i agafo aire (tot per aquest ordre).

La posició el de menys (199 de 440 crec recordar amb un temps de 3h 26min.). Potser toca millorar un poc més!

Això sí, m'ho he passat teta (malgrat perdre de vista la llebre a mitja cursa!) i l'organització perfecte!

22-23 Gener: THE WILD BOAR ROGAINING

El proper cap de setmana es celebra la Wild Boar Rogaining. Ja serà la tercera ocasió en què hi participem, però enguany hi ha la particularitat que els equips poden escollir entre fer una rogaining de 6h o de 24h. I nosaltres què escollim?? Donca òbviament la llarga! Quatre components de l'equip (el Jordi, l'Oriol, la Núria i l'Eric) i un altre que com si ho fos (el Joan) s'estan preparant per a un cap de setmana intens i llarg, sobretot molt llarg...
I entre nosaltres ja la tenim muntada! Matins.si o Matins.no: s'ha de parar a descansar i dormir? N'hi ha més d'un que ho tenen molt clar. El que no està tan clar és que coincideixin en la opinió... Ja us explicarem com acaba tot!

CARA A CARA: CRÓNICA MITJA MARATÓ DE TERASSA. JERONI vs XAVI

El Jeroni  (en blau) i el Xavi (en vermell) ens escriuen  la seva crónica particular de la Mitja marató de Terrassa:

Els terrassencs vàrem fer la mitja marató amb objectius i resultats diferents."Aquest passat diumenge dia 16 de gener es va celebrar, la mai ben ponderada, mitja marató de Terrassa. Una de les més dures que es corren en asfalt degut al desnivell existent en diferents trams.... Terrassa no és una vila plana!!!

Per la meva part va ser un dia força dur, principalment, arran d'un procés gripal de dos dies que em va fer arribar al diumenge una mica tocat, però com diem sempre qui tingui por que es quedi a casa,així doncs, sense canviar els objectius( baixar de 1'22'02h) em vaig presentar a la sortida juntament amb 2200 frikis més.

Per a mi, el matí va començar molt tranquil.... aquesta vegada no anava a córrer amb pretensions de temps, sinó que volia gaudir de la festa i acabar la cursa amb dignitat. Un escalfament de 20 minuts, ambientat per un grup de trabucaires que mostraven allò que saben fer més bé,  em va fer repensar de fer la cursa, ja estava cansat!! però.... si tens por queda’t a casa i jo ja m’havia llevat!

La mitja marató de Terrassa, pels qui no l'hagueu corregut mai, és de les dures, amb forces ràmpes a diversos llocs del recorrgut; els primers quilòmetres vaig mirar d'agafar un bon ritme però desseguida amb vaig donar compte que em costava molt respirar i les forces no estaven al 100x100, preveient això ja havia posat al meu pare al quilòmetre 11 per tal que em donés una gelatina, gràcies això vaig poder mantenir una càdencia acceptable fins el quilòmetre 17. En aquest punt hi ha dos km de pujada i després un parell de ràmpes curtes però dures, aquí vaig intentar de donar-ho tot però veient que amb  l'esforç que estava fent no aconseguiria l'objectiu escollit. 

La sortida estava plena de nervis.... gent esbufegant (abans de començar), pulsòmetres pitant descontroladament després d’haver sobrepassat alguna freqüència cardíaca màxima, corredors mirant amb la vista perduda cap als 2500 corredors per veure si veien algun conegut (no tenien fe...)... i tot d’un plegat PAM! La sortida.... primer caminant i després de mica en mica corrent... gent avançant per la dreta per l’esquerra, esbufecs frenètics per assolir la velocitat punta planificada als entrenaments (...venga, ahora vamos a 4:30...). De mica en mica vaig anar agafant el meu ritme (no se quin, però tinc clar que era el meu)... còmode, no em volia cansar. Ben aviat vaig atrapar a un company de la colla, que també anava sol i era la primera mitja que feia... vam decidir provar de fer-la junts ja que el ritme que portàvem s’assemblava.... el vaig veure una mica perdut, s’accelerava i parava sense gaire criteri i vaig pensar que marcar-li una mica el ritme i parlar-li de com evolucionava la cursa, el tranquil·litzaria.

Primer mur, l’Avinguda del Vallès... aproximadament 2,5Km de pujada sostinguda on s’ha de controlar bé el ritme per poder continuar corrent quan s’acaba... la varem fer perfecte. El primers llestos que es passen de voltes ja es poden identificar... aquest, aquell i aquell altre petaràn...

Després de la carretera de Matadepera la cursa té tendència a baixada fins a la Carretera de Martorell, moment d’agafar un ritme bo per recuperar el temps invertit a l’Avinguda del Vallès, perfecte! Baixàvem, a 4:15... volando voy, volando vengo.... per la zona plana de la carretera de Martrell cal preparar la pujada de la rambla, tant mentalment com reservar les forces necessàries per mantenir un bon ritme... la Rambla, la noche de los muertos vivientes, fa una lleugera pujada que creix fins a arribar al “mur” de l’Avinguda 22 de juliol... Allà hi ha un gran nombre de cadàvers, amb rampes, estirant, caminant... naltros mantenint-nos!

 Després de patir molt vaig arribar a meta amb 1'22'30h, a 28s de la marca del 2007, tot i amb això content i satisfet per l'esforç fet.

El tram final és més o menys pla, vam baixar una mica el ritme per poder arribat a meta somrient... i fins i tot ens vam permetre el luxe d’esprintar els darrers metres!

Finalment 1h 38m, i molt content!"

 

El proper cap de setmana: TRAIL BLANC A FONT ROMEU

El proper cap de setmana, els nostres companys Jordi Ferrer i Oriol Draper competiran en el Trail Blanc de Font Romeu. Es tracta d'una cursa sobre neu, de 14, 25 o 40km segons la modalitat. El Jordi participarà en l'edició llarga, de 40km, mentre que l'Oriol ho farà en la de 25.

Desitgem que us vagi molt bé i deixeu el pavelló de l'RDK ben alt!!!

Segueix la preparació: MITJA MARATÓ SITGES 2011

Seguim amb la preparació dels membres de l'equip per a la temporada que ens espera! El darrer diumenge 9 de gener, el Jeroni, l'Oriol, la Núria i l'Eric varen participar en la Mitja Marató de Sitges, aconseguint resultats discrets: el Jeroni, fora de cursa, va fer un temps de 1h27min, mentre que l'Oriol i l'Eric van entrar junts amb 1h43min. La Núria, per la seva part, va baixar de les dues hores (1h59min).

Ara continua la preparació per als propers reptes, que els propers caps de setmana n'estan plens...

El Jeroni aconsegueix una molt bona posició a la SANT SILVESTRE DE TARRAGONA

El dia 31/12/2010 vaig anar a fer la Sant silvestre de Tarragona . 8,500m pel la zona del port. És una cursa molt ràpida,  totalment plana i amb un ambient festiu, festiu fins al tret de sortida, moment en el qual s'acaben les bromes.

El primer quliòmetre el vàrem passar a 03:30, intentant mantenir-me amb el grup cap davanter. Em trobava força còmode i vaig intentar mantenir un ritme alt durant tota la cursa, a l'últim quilòmetre i mig anava amb un grup de sis persones, tot i  que tots anavem molt justos de forces vaig canviar el ritme els últims 500m, només va aguntar el canvi un d'ells que encara li quedava una mica més de forces que jo i em va adelantar a 5m de l'arribada.
Al final 19é de 1168 participants i  amb un temps de 30:54 (8,5km) a un ritme de 3:38 el km, una molt bona manera de acomiadar l'any.