Tampoc es gaire normal que l'organitzador tingui encara no 24 primaveres i carregui amb tota la responsabilitat.
I encara és més raro que li surti un raid de puta mare, d'aquells que dona gust correr, que tothom és capaç d'acabar i de gaudir-ne.
Aquí qui hi corre serem en Jordi i jo (Oriol) orientant-nos a mitges i com podrem...
Divendres 13 ja ens demanen de ser abans de les 22.00h per carregar bicis. Jo ja arribo tart, amb la roda punxada i amb presses per donar la meua nena i supervisar com la carreguen en un remolc (sempre fa por quan veus que un altre et toca la nineta dels teus ulls).
Fotem un briefing d'aquells que la gent pilla la meitat del que es diu i que sembla complicat de nassos.
A mi el que em queda clar es que dissabte a les 5 ens agafa un bus cap a la sortida. Es a dir que a les 4 i poc del matí sonarà el despertador.
Entre pitos i flautes sortim a les 6 per fer un tram neutralitzat amb una cova amb un ràppel de 70m i una remuntada de cordes de 40m (això ho fot en Jordi, que es més petitó) i una ferrata de nivell mamat i apa cap a la sortida de nou que comença a contar el temps!
Amb en Jordi ho tenim clar: ell orienta corrents i jo en bici, i com el primer tram son 10Km a peu, s'agafa al mapa i som-hi.
Fotem una etapa rodona: clavant els trencalls, fent uns camps a través brodats i sense esbarzers.
Res que en una horeta ja ens enfilem al kaiak per fer 10Km. Remem a bon ritme, anem primers de categoria élit i això sempre anima. A més en Jordi fot la seua primera etapa de kaiak en molts anys sense fer trombos ni coses rares.
Agafem la bici després de fotrens uns donuts a l'avituallament. I gominoles. I plàtans. I isostar a dojo...Jo controlo que no m'hagin petat res de la bici amb el trasllat (desconfiat que soc...).
27Km pedalant. Aquí agafo jo el mapa. En Jordi va fort i fa pujada. Jo plat petit i paciència. Passem per zones molt xules i algunes amb hombra i tot (que s'agraeix, coi! quin solano!).
Arribem a la prova específica d'escalada on en Ferrer sua un 6a que encara ens dona més avantatge respecte els que venen darrera.
Toca orientació específica a peu, però a aquestes alçades el mapa ja no fa por, fins ara ho hem clavat tot (Eric! He dit TOT). Perdem una mica de temps aclarint-nos amb el tema dels azimuts i l'escala del mapa (una fotocopia del google maps...).
Arribem de nou a les bicis. Més gominoles, plàtans, isostar, etc. A aquestes alçades jo m'he fotut dos gels i tres barretes energètiques (aquesta gent de Nutrisport es mereixen el cel!).
Un primer tros que puja força fins un castell (no falla, si hi ha un castel/ermita dalt d'una muntanyeta sempre t'hi fan passar). Un cop al castell ja tot és cara avall!
Arribem a una orientació urbana on han decidit fotre una balissa a tomar pel cul. Aquí la caguem: prisa mata amigo! Ens equivoquem en el nom d'una plaça (es d'aquelles orientacions tan mones que et fan preguntes que tu has de respondre sobre un lloc concret) i perdem un punt. Un miserable punt. Un putu punt.
Tornem a agafar la bici per fer un petit tram i agafar els patins.
L'etapa dels patins sublim: comencem amb 200 metres offroad (a veure si asfalten aquell coi de tros de carretera) i continuem 5 Km de pla amb suau baixada. Un gust! Un descans per les meues cames (excepte en les suaus baixades, on al voler frenar m'agafen rampes tremendes).
Deixem els patins i comencem a fer l'últim tram: una orientació urbana per Tamarit en ple mercat medieval. I es que que podem trobar més bonic que firaires disfressats de Merlin, perroflautes venent quincalla, bioagricultors amb la paradeta dels seus productes i un munt de paios corrents en maies, casc, motxil·la i guants de bici (i sense bici) pel mig d'un poble!
Amb tot arribem a la meta!
Acabem amb 40 minuts de diferència sobre els segons, però degut al coi de plaça (un punt!) ens enfonsem en la misèria fins a la 3a posició!
Satisfacció gran per la nostra capacitat d'orientació i per que ens ho em passat teta. Llastima del coi de plaça...
Osti tu, quin totxo que m'ha sortit!
I aquí un foto de l'antes i el després. Jo com sempre surto igual de malament a les dues.
