dimarts, 28 de juny del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
TITAN DESERT 2011. La crónica en primera mà!
Tot va ser fruit de la il.lusió d’un grup d’amics que fa anys pedalem 4 dies a l’any, el somni era anar a la Titan Desert quan el nucli del grup fés 40 anys! Així que tenia que ser la Titan Desert 2011! El nostre nom d’equip no podía ser un altre “Four days a year”, això sí aquest any pel guió de la Titan van tocar 6 i no 4 dies!
El 9 de maig baixem del Charter a Erfoud!! Dia de relax preparant tot per començar al dia següent.
Primera Etapa, la segona més curta d’aquesta edició, amb 87kms i 662mts de desnivell, comença travessant una barrera de dunes de 2kms. Les 8 del matí, l’helicopter fent tombs pels nostres caps i 487 participants (solament 23 noies) sortim disparats cap a les dunes. El 90% però es fan a peu!.
Les dunes serveixen per estirar el gran grup, que queda dividit amb varis “pelotons”. Jo, decideixo anar al meu ritme, queden molts dies. I ningú es podía de fet imaginar lo dura que es faria la primera etapa, degut sobre tot al plató desèrtic que se’ns mostra davant, l’etapa cal dir que era lletja, difícil de rodar, no hi ha manera d’agafar el ritme i un fot i càlid vent en contra (38ºC) fan que les forces vagin minvant. Intento agafar-me per trajectes a algún pelotón d’amics però veig que he de forçar massa…així que fídel a la meva cadència regular prefereixo anar més sola però marcar-me jo el ritme!
En el segón avituallament al km 60 tothom para en busca de la petita ombra del parasol que l’organització te muntat. Es veu gent desfeta, literalment desfets… i encara ens queden 20 i escaig kms. L’anhelada arribada, és un petit drama, alguns no poden ni articular paraula,…. els metges van assistir 48 cops de calor i 15 participants es van retirar (d’un total de 45 en els 6 dies). Acabo cansada, però sobretot sorpresa de la duresa del primer dia, si tots son així cal preparar-se per patir mooolt!
La segona (Boudnib-Talsint) i tercera Etapa (Talsint-Out El Haj) composen l’etapa marató on els els participants ens hem de portar els estris per dormir, menjar d’etapa per dos dies i on no disposarem ni de mecànics ni fisios. Són 103kms i 935mts de desnivell el primer dia i 137kms i 1441mts de desnivell el segon.
La vida en els campaments, que dia a dia l’organització desplaça de forma impecable, és un autèntic kit-kat. Haimes força còmodes malgrat uns serveis d’aigua, banys i menjar,… a vegades bastant justos.
La quarta Etapa (Out El Haj – Debdou) de 102kms i 700kms, en principi no havia de comportar cap problema, i els primers arbres i sembrats, ens anuncien que ja hem pujat força kms cap el nord i el paisatge dessolardor es va convertint en una imatge més coneguda per tots nosaltres.
Però la retirada d’algunes marques del recorregut, per part d’alguns nens de pobles veïns, converteixen la pujada a un dels turons, en un autèntic mal son ja que molts grups es perden. Jo tinc la sort d’anar en un grup que una vegada estem a dalt d’un turó pensant que la cosa no n’anava bé divisem que un altre grup anava per un altre trajecte i deduim que nosaltres no anem bé. Possiblement hem perdut entre 20-30min però després ens assabentem que dels primers hi ha grups que han perdut més de 1h.30min. Aquesta errada en l’orientació farà canviar molt les posicions de la general i la gent està realment molt nerviosa…
Jo gaudeixo aquesta etapa com mai, m’encanta el pedregal que hem hagut de pujar i baixar, m’hi trobo més en el meu terreny, soc al paraís!
La cinquena i ultima etapa a Marroc (Debdou-Taourirt), hauria d’haver sigut un pur tràmit entre els participants.
Però el fet que siguin només 62kms amb tendència a baixar per unes dents de serra, super ràpides, fant que hi hagi molt a perdre i poc a guanyar. I efectivament en el meu cas va resultar que vaig perdre bastants posicions. Era un dia per sortir devant… i vaig sortir enrera i malgrat vaig pasar després molts participants masculins i femenins…en arribar a Taourirt em vaig perdre, no trobava les marques grogues i el GPS m’enviava cap a la carretera i està penalitzat creuar o anar per qualsevol carretera que no estigui dintre del track del roadbook. Així que perdo com a mínim 20min fent voltes pel poble, en una etapa tan rápida com aquesta va suposar que em passés molta gent de fet solament dues noies van entrar darrera meu…
Nit no massa bona al ferri, vam dormir 5h…després d’un sopar molt fluix, transport amb autocar fins el poble de Abla, muntar bicis de nou,… fan que la sortida sigui a les 11 del matí i 111kms i 2.500mts de desnivell, ja anuncien que el dia no serà un passeig.
Molta velocitat en els inicis, rodant per un rio a on vaig aconseguir ficar-me en grups i aprofitar pelotons com no ho havia fet en tots els dies i després patiment en les pujades, però és el meu terreny, i es nota, vaig passant noies que no hi havia passat cap dia. Pistes, corriols, puja, baixa, la baixada de la cantera super divertida, técnica, maca, impressionat!
Malgrat això obviament volies trovar Granada al final de cada pujada, i finalment arribo al “Plano de la Perdiz”, i allí m’estan esperant alguns amics que han vingut de Barcelona per estar amb nosaltres i em deixa flotant en un núvol de joia per haver realment gaudit d’aquesta Titan, pedalant, a les haimes, amb el serveï mecànic, amb els fisios i amb tots els amics que per sort no eren pocs que tenia entre els participants!
Hem acabat el que és provablement la Titan més dura de l’història i això ens ha de deixar super contents. Finalitzo la 254 de la general i 8ª de noies. Malgrat això són solament números i certament el que gaudeixo és de celebrar-ho amb tots els que hem arribat a Granada, especialment amb els meu 8 companys de “Four days a year”, uns autèntics campions de saber gaudir la vida.
dimecres, 1 de juny del 2011
PER JUGAR UNA ESTONA....
En aquesta pàgina web podràs posar en pràctica la teva habilitat en entendre els simbols habituals en les curses d'orientació.
INTERNATIONAL CONTROL DESCRIPTIONS
INTERNATIONAL CONTROL DESCRIPTIONS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)