dilluns, 19 de setembre del 2011

Podi al RAID INFERNAL!!!!


Aquest cap de setmana, l'Oriol, el Jeroni i l'Eric han aconseguit un nou podi per al nostre equip. Hem quedat tercers al Raid Infernal, a Sant Quirze de Besora, en el que era la tornada de la Copa Catalana després de l'aturada estiuenca. Lamentablement, només 6 equips competiem a la modalitat, i l'espectacle es va veure una mica deslluït.

L'aventura va començar divendres a la nit, a Sant Quirze mateix, a on vàrem fer una prova d'habilitat amb cordes. Si bé no som uns cracks amb les cordes, una baixada d'un pis amb un ràppel amb corda doble varem podeer-lo fer sense més problemes. Primer problema superat, o si no, digueu-ho al Jeroni i als seus nervis per veure què coi era allò de la "prova d'aptitud amb cordes". Després d'això, un tros de truita de patates (de les precuinades, que porten més vitamines), un parell de llibrets i algun macarró i cap a dormir...

Dissabte començava amb la nostra "especialitat": una etapa de patins de 11'5km entre Sant Quirze de Besora i Vidrà. Sortida a les 7h, i a les 7h01 a ens duien un minut d'avantatge. Vam fer tres proves per a descobrir com anar millor en una modalitat que se'ns resisteix, fins que al final, el company Jeroni es va treure els patins i va arrencar a córrer carretera amunt. Així l'Eric i l'Oril podien mostrar com patinen de bé. Així, tot i començar els últims destacats, el Jeroni va atrapar dos equips que anaven per davant. Llàstima que els qui patinaven no anaven tan ràpid... A partir d'aquí va començar la nostra cursa de veritat: primera etapa, amb tres balises, les dues primeres difícils de trobar (a on vam atrapar inclús els líders de la cursa) i la tercera enmig del camí de tornada. Evidentment, vam escollir malament el camí. Ridícul extrem i tornar enrere a buscar la balisa perduda. Ja tornavem a anar últims... L'etapa següent en bici va servir per a confirmar que l'únic equip femení que competia (No-city.cat - Nat's) es feia molt i molt dur de superar, i arribar al següent sector, un barranc gairebé sec, just al darrere dels Lafuma-Bicicletes Esteve. I a més ens deien que els del Sambari eren a un pas de la retirada perquè només havien fet que perdre's un cop rere l'altre. Ja hi érem: passàvem d'un tranquil cap de setmana en què la nostra lluita era per a no quedar últims a optar a un podi, i és clar, l'ego competitiu de l'Eric no ho va poder superar. Corrent com a desgraciats ens vàrem plantar a l'etapa reina (32km en bici), amb el nostre assistent, al Joan, recordant-nos com n'és d'important pensar durant la cursa <<millor saltar-vos alguna balisa que una etapa sencera>> deia. I així ho vam fer, deixant les tres balises de menys valor, 7km de menys, i suficient temps per a la seguent etapa, una orientació específica a Vallfogona del Ripollès. El ritme, més que "cansino" era directament penós. Semblavem ànimes en pena en una mena de processó silvestre, però poc a poc, les 14 balises vàren anar caient, i quan arribàvem al final ens trobàvem amb el 4t i 5è equips, pel que la tercera plaça era més a prop. Només calia rematar (per allò que els raids per punts el temps t'és igual, només l'utilitzes per entrar en sectors i/o desempatar a igualtat de puntiació), i això passava per arribar en bicicleta fins a Sant Joan de les Abadesses, patinar fins a Ripoll i fer una orientació urbana. D'això ens vàrem saltar els patins (a banda dels pocs punts que donaven, els motius, si es repassava la nostra actuació matinal, eren evidents), i vàrem tornar al nostre "pas manifestació" per a passejar-nos per Ripoll.

A la nit, el cansament es va apoderar de nosaltres: les balises només comptaven temps, pel que, tenint un avantatge considerable respecte als 4ts (7 punts), vam decidir simplement anar a dormir. Això implicava carretejar la tenda, les màrfegues, els sacs i el material per a les etapes del dia següent a la motxilla fins a on dormiem, una masia enmig de la muntanya prop de Ripoll. Nosaltres ho vam fer sense passar per cap balisa, i ens va servir per a donar una mica d'oxigen a uns cossos una mica rebentats.


Diumenge la cursa oferia molta menys duresa. Només tres etapes, sense tancaments de control, per a tornar fins a Sant Quirze. A la primera, Ridícul parcial, amb la monumetal cagada als pantalons de l'Eric per a no pujar per un marge (bé, entenem per marge un desnivell d'uns 25 metres) i la volta conseqüent. Tot i això, agafàvem la bici per a iniciar la tornada només darrere d'un equip. Aquí començava amb mapa, però seguia amb un roadbook que, com sempre ens feia patir. Primerament no saps (com passa sempre) si hi ha desnivell o no, i a més, la única balisa que havíem de trobar pel camí era mal posada i no l'hem trobat. Tot i això, a Montesquiu, a on hem deixat la bici, hi hem arribat encara tercers, i hem iniciat l'etapa final, una orientació urbana. A ressenyar l'intent del Jeroni d'un V+ que ha hagut de ser avortat per manca d'enteresa física, i novament el nostre pas manifestació per ambdós pobles. De fet, si bé fins ara el nostre únic patrocinador és Nutrisport (i meravellós, per cert, que sense les barretes a saber en quin revoolt ens haguéssim quedat clavats) , ja ens han plogut ofertes per a passejar sants en tots els pobles per on hem passat aquest cap de setmana.


Finalment, tercers en un raid de Copa Catalana, que no és fàcil, i amb una mica més de moral cap a caseta. Des que ens vam fer les armilles no ens hem baixat del podi! Que segueixi així...

1 comentari: