Aquest dissabte es celebra a Cambrils la primera prova de la Copa Catalana 2011.
RDK Extrem desplega tot el seu potencial amb la màxima participació de tots els seus membres.
De moment, l'organització ja ha posat a disposició dels equips el material necessari per dur a terme els aproximadament 70 km de recorregut i més de 2000 metres desnivell del recorregut d'enguant, que segur que es farà dur per coincidir amb l'inici de temporada.
Per anar escalfant motors, us deixem amb un video de l'edició de l'any passat.
RAID CAMBRILS 2010
dimarts, 29 de març del 2011
3rs A COPA CATALANA 2010
Dissabte a les 19:00 a Cambrils, s'entregaràn els premis de la Copa Catalana 2010....
Sabeu qui hi pujarà al 3r lloc???
Sabeu qui hi pujarà al 3r lloc???
dilluns, 14 de març del 2011
REMEMBER WHEN.......
Per anar escalfant motors.... He trobat aquestes fotografies al calaix de sastre.
diumenge, 13 de març del 2011
Marató de Barcelona 2011
Després de l'última anada de olla, ultra trail de montsant 100km el 2010, vaig decidir que era el moment de provar a fer una marató per buscar una bona marca, com a la gran majoria de corredors baixar de les 3h és un repte que a tots ens fa molta il·lusió, per tant, com diem per Terrassa -Qui tingui por que es quedi a casa-.
La preparació va ser la següent:
-2 mitjes maratons, una amb 1'25h i l'altra amb 1'22h
-Diverses sèries a pista
-Rodatges per muntanya 1'30h com a màxim
-Molts exercisis d'abdominals
-Vaig decidir no fer cap tirada llarga per asfalt perquè no m'agrada, tot i ser concient de la importància d'aquest tipus d'enternament.
Amb tot això em vaig presentar a la sortida de la marató amb moltes ganes, supermotivat,amb una temperatura excel·lent i amb un equip logístic situat en els punts estratègics, es a dir, millor impossible.La sortida va ser super neta sense taps ni empentes, val a dir que vaig sortir davant de tot; els primers 5km són amb una mica de pujada, així doncs, vaig posar-me al costat del "peacemaker"(la llebre) de 3h per no gastar energies i que em marquessin el ritme .
Un cop superats aquests primers 5km,vaig anar agafant el meu ritme, on jo vaig còmode, i deixant enrere el "paecemaker" de 3h, sense fer esforços, només utilitzant la tècnica(com a mínim és el que intentava), els quilòmetres van anar passant amb rapidesa, aigua- esponjes-aigua-esponjes,fins arribar a la mitja marató amb 1'27h, ja havia aconseguit esgarrapar 3m extres per la segona part i les sensacions eren molt bones, el km22 una gelatina, allà estava la Salut, per recuperar energies, en aquests quilòmertres vaig anar amb un grupet força gran que ens anavem rellevant per mantenir el ritme.
Al quilòmetre 30, una altra gelatina, allà estava la Salut i el Pere(que fins aquell moment no l'havia vist), les cames em començaven a pesar i a tenir un punt de dolor, però tot això ja estava pervist, per tant, mirant de no baixar el ritme i no desenganxar-me del meu grupet vaig tirar fins el km35, allà el dolor es va intensificar força, una altra gelatina,allà estava la Salut,però tot i no perdre la concentració no podia seguir el grupet que havia anat durant tants quilòmetres.En aquests moments són els que no pots permetre enfonsar-te i treient forces de no saps on vaig mirar de mantenir un ritme fort però que em permetés arribar a meta sense haver de parar.
Km40, últim avituallament, molt dolor, moltes ganes d'arribar i poques forces, concentrat en mantenir el ritme que portava i mirant de no baixar-lo, cop psicològic, el "peacemaker" de 3h em pasa pel costat al km41, intento enganxar-me, abraçar-lo, tivar-li dels cabells però marxa, em poso al seu darrera i veig com es fa petit.
La recta final, a "fondo", o com a mínim això em pensava(anava a 5m el km), veia el marcador de temps com s'anava apropant a les 3h, però no s'hi podia fer més, al final 3h00m11s, molt content i orgullós per la marca i per l'esforç.
Jeroni
La preparació va ser la següent:
-2 mitjes maratons, una amb 1'25h i l'altra amb 1'22h
-Diverses sèries a pista
-Rodatges per muntanya 1'30h com a màxim
-Molts exercisis d'abdominals
-Vaig decidir no fer cap tirada llarga per asfalt perquè no m'agrada, tot i ser concient de la importància d'aquest tipus d'enternament.
Amb tot això em vaig presentar a la sortida de la marató amb moltes ganes, supermotivat,amb una temperatura excel·lent i amb un equip logístic situat en els punts estratègics, es a dir, millor impossible.La sortida va ser super neta sense taps ni empentes, val a dir que vaig sortir davant de tot; els primers 5km són amb una mica de pujada, així doncs, vaig posar-me al costat del "peacemaker"(la llebre) de 3h per no gastar energies i que em marquessin el ritme .
Un cop superats aquests primers 5km,vaig anar agafant el meu ritme, on jo vaig còmode, i deixant enrere el "paecemaker" de 3h, sense fer esforços, només utilitzant la tècnica(com a mínim és el que intentava), els quilòmetres van anar passant amb rapidesa, aigua- esponjes-aigua-esponjes,fins arribar a la mitja marató amb 1'27h, ja havia aconseguit esgarrapar 3m extres per la segona part i les sensacions eren molt bones, el km22 una gelatina, allà estava la Salut, per recuperar energies, en aquests quilòmertres vaig anar amb un grupet força gran que ens anavem rellevant per mantenir el ritme.
Al quilòmetre 30, una altra gelatina, allà estava la Salut i el Pere(que fins aquell moment no l'havia vist), les cames em començaven a pesar i a tenir un punt de dolor, però tot això ja estava pervist, per tant, mirant de no baixar el ritme i no desenganxar-me del meu grupet vaig tirar fins el km35, allà el dolor es va intensificar força, una altra gelatina,allà estava la Salut,però tot i no perdre la concentració no podia seguir el grupet que havia anat durant tants quilòmetres.En aquests moments són els que no pots permetre enfonsar-te i treient forces de no saps on vaig mirar de mantenir un ritme fort però que em permetés arribar a meta sense haver de parar.
Km40, últim avituallament, molt dolor, moltes ganes d'arribar i poques forces, concentrat en mantenir el ritme que portava i mirant de no baixar-lo, cop psicològic, el "peacemaker" de 3h em pasa pel costat al km41, intento enganxar-me, abraçar-lo, tivar-li dels cabells però marxa, em poso al seu darrera i veig com es fa petit.
La recta final, a "fondo", o com a mínim això em pensava(anava a 5m el km), veia el marcador de temps com s'anava apropant a les 3h, però no s'hi podia fer més, al final 3h00m11s, molt content i orgullós per la marca i per l'esforç.
Jeroni
Subscriure's a:
Missatges (Atom)