dilluns, 24 d’octubre del 2011

ULTRA TRAIL DEL MONTSANT

Un altre any em trobava a la sortida de la Ultra Trail de Montsant (100,5 km i 4500m de desnivell), més que una cursa, per mi, un repte personal, una lluita contra tu mateix i els teus límits. Aquest any no em trobava tant fort com l'any passat i per aquest motiu m'ho vaig pendre amb més calma, així doncs vaig fer els primers 17km a un ritme suau. Un cop superats els primers 1000m de desnivell venen uns 35km en baixada, molt corredors, on vaig intentar deixar-me anar i agafar una bona cadència. Després d'unes quantes barretes màgiques Nutrisport vaig arribar a Cabaçés, km56 , un dels pocs llocs on pots rebre assistència externa; allà m'esperaven la Mònica, la Montse i l'Oscar que em miraven amb cara de preocupats. Adolorit i molt cansat em vaig menjar mig entrepà de truita de patates i un Redbull, els comento als companys que és normal que faci aquesta cara i que no passa
res, em rento la cara i segueixo endavant.



Sembla que m'ha anat bé el descans i afronto els seguents km amb eficiència fins que al km70 em salto un trencall i faig 5km de més; arribat aquest punt només pots pensar que el que no et mata et fa més fort, sense saber si aquest error m'havia matat o no segueixo relativament bé fins el km80 on hi ha el segon lloc d'assitència externa, Allà ja faig més bona cara, menjo una mica, em bec dos Redbulls i dos ibuprofrens, m'enfilo muntanya amunt en el tram més dur de tota la cursa, del km80 al 90 amb 1000m de desnivell, però em trobo molt bé i començo a adelantar a molta gent amb facilitat.
Un cop supero tot el desnivell i amb les forces i la moral altes començo el descens fins a meta, del km 80 vaig sortir el 85 de posició i vaig arribar a meta el 50, així doncs vaig tenir uns últims 20km molt bons, corrent sota les estrelles i amb la lluna d'especatodora vaig tenir un dels moments de running més bonics de la meva vida i es que trobar-te bé al km 80 d'una cursa no passa gaire sovint.
M'imagino que tota la experiència acumulada en aquests últims anys corrent m'han servit per saber què menjar, quan, què és el que em va bé, què beure, quin ritme portar i a no enfonsar-te psicológicament, i així poder gaudir d'una cursa com aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada