Havíem de ser dos equips mixtes, tot i que la baixa de la Bea a última hora ens ha deixat el Jordi i el Jaume per una banda, i la Núria, el Joan i l'Eric per una altra. així teníem opcions d'arrassar en dues categories... jeje
La cursa ha estat més curta del que ens esperàvem. Potser les 6 hores han durat unes 6 hores, però el fet d'anar en bici fa que no es faci tan dur com quan es fa una rogaining a peu. Tot i això, i que els corriols de l'Espluga Calba semblaven haver-se fet amples per a passar-hi rodant (que ho expliquin a qualsevol de nosaltres d'altres edicions del Wild Boar, i les setmanes que ens hem passat extaient punxes i punxetes de tot arreu), també hem tingut els nostres moments de patiment.
La sortida, des de la plaça oficial de sortides de l'Espluga Calba (des que hi vam passar pel Raid de les Borges Blanques ara fa uns 3 anys, no hem parat d'anar a rogainings allà!), era a peu, i baixàvvem corrent fins a les bicicletes, aparcades davant del pavelló. Molt rollo Le Mans, tot i que ens ho hem pres amb filosofia i tampoc hi ha hagut una estampida de corredors. Hem estat molt endreçadets i organitzats. Un cop amb la bicicleta eentre les cames, ha canviat una miqueta. Ja tothom anava "a saco" per a trobar el seu lloc a la cursa, adascú amb la seva estratègia, el seu ritme,... Tant l'equip del Jordi i el Jaume com el nostre hem optat per un recorregut circular, en el sentit de les agulles del rellotge, però mentre ells anaven "a lo grande", buscant les balises de més puntuació, nosaltres hem estat més conservadors, hem fet menys quilòmetres i més balises de menys punts.
Per la nostra part, hem tingut diversos companys de viatge. Per una banda, els guanyadors del rogaining, de Calamocha, a qui veiem anar i venir (fent, a cada viatge, moltes més balises que no pas nosaltres), i també una parella mixta que ens han tocat els nassos durant bona part de la cursa: ara ens avancaven, ara es perdien, ara ens seguien, ara s'intercalaven entre nosaltres,... La Núria els ha deixat verds en més d'una ocasió. En Joan i jo hem estat uns senyors i li hem donat la raó cada cop que ho ha fet...
Cap a 3/4 parts de la cursa, el Joan ha rebentat. No estava cansat, però les rampes s'han apoderat d'ell. o hem intentat salvar amb un gel, però no ha reaccionat fins que en duia ja dos i mig. Total, un espectacle en mig de la muntanya, i les cames tocades fins al final de cursa. Hem hagut de variar substancialment els nostres plants per a aquest últim tram, i hem deixat més d'una de les balises que volíem fer, però hem aconseguit calcular prou bé com per apurar fins a les 5h56min. Al final, tercers classificats mixtes, i una bona sensació per a ser la primera cursa d'orientació en BTT que feiem a la nostra vida.
Ara a seguir fent-ho bé a les poques curses que ens queden enguany!!
(al final sembla que vam quedar quarts, però no n'acabem d'estar segurs...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada