ULTRA TRAIL MÍTIC ANDORRA 2011

M'és difícil resumir aquesta borratxera de paisatges i sensacions, quan encara estic en plena ressaca.

Ressumint-ho breument, hi ha molts factors que han permès aconseguir aquesta fita: el bon entrenament, la setmana d'hipercompensació en alçada, la metereologia ideal, el pas calculador del Jordi Palouzié, la ultramotivació que duiem tots dos, els suporters immillorables (Carles, Ester, Edgard i Marta), les rutines de menjar i beure, el coneixement del circuit i del que ens esperava ...

En qualsevol cas, el resultat ha superat les expectatives en un Ultra Trail amb fama de molt dur: cap tipus de patiment a part de la son del primera hora del matí (que vaig solucionar amb Coca Cola), cames amb una bona resposta muscular, cap càrrega d'esquena per culpa de la motxila, tota l'estona amb una visió molt optimista del recorregut i fent broma, fent els canvis tranquils....

Vaja, que per mi, acabar  i gaudint del meu primer Ultra amb aquestes característiques tan dures, és tot un éxit, però a més, fer-ho  només en 28 hores i quedant 44 de la general ja és...
(de 333 que van sortir i uns 120 que van aconseguir acabar-la).

Que ningú és pensi que no és dur, baixades molt i molt técniques que feien passar les hores i cansar les cames, dos nits sense dormir, 9700metres de desnivell, una pista final de 12km que va durar més que un dia sense pà, 112km, ... Però també moments de màxima intensitat en caminar sota la lluna, sortida d'Ordino amb petards, arribada als refugis amb bengales a banda i banda, arribar al Comapedrosa i sentir l'escalfor d'una foguera i el soroll de la gaita i timbals (pell de gallina), sortides de sol, moments de companyerisme amb altres corredors (principalment, és un tipus de repte contra un mateix i es produeixen unes aliançes curioses pel fet de compartir un patiment), els "mimos" i ànims del suporters (cura dels peus, del material que hem de posar a la motxila, correr amb nosaltres als últims 6km a les 2 de la nit), compartir amb el Jordi aquesta experiència, recorregut molt lógic (volta a Andorra pel cims) i paisatges de pel.lícula....


I més, el mateix Jordi, va tenir el gest d'apretar a l'última pujada per regalar-me l'entrada al dia del meu aniversari (a les 0:00) dalt l'últim coll (on "només" quedaven 3 horetes de baixada). Tenint en compte que les cames no tiren  ja, és un gran detall... Va ser un gran regal, d'aquests que recordes sempre.


Les fotografies són fetes pel Carles. Nosaltres no estaven per fer-ne....

Preparant la motxila, vigilant tots els detalls amb molta obsessió, vigilant de no deixar-nos res.

Sortida a les 23:00 de la nit del dv. Sensació extranya de sortir de nit.El Jordi Palouzié i jo mateix.

 Amb el Gregorio a la sortida. Company de Vertic Runners del Jordi. Ell va trigar 28 hores l'any passat però aquesta any n'ha trigat 25h45'...

 Sortida nerviosos. L?últim cop que veiem l'Ester i el Carles: Bona nit!! Ens esperava un tram de prop de 9hores i casi 5000 metres positius: ComaPedrosa, Bony de la Pica, FontNegre, baixades superintenses...

 Arribada a la Margineda a les 8:00 del matí. Portem 47km de cursa . Una mica de son però els ànims molt amunt. Temps clavat.
We are on ttime!!

 Ens ho prenem amb calma. Els suporters ens cuiden: cremeta, ulleres de sol, canvi de roba.... Sort d'ells.

 Les llagues i les soles ben netes es converteixen en una obsessió.....

 Pujada de sortida de la Margineda. Ens esperen uns 1550 metres positius en uns 6km... Calma, molta calma.... hidratació, menjar....

Cap  coix,.... aquí tinc algun moment de son. s'ens enganxen un alicantí i un francès (aquest últim no ens deixarà fins al final)

 Aquí tenim unes vistes d'on venim i el que ens queda.... Ho comento fluix per no desanimar al personal. Curiosa sensació: gratificació per lo fet però sensació de que queda molta feina

Amb el Comapedrosa al fons... Feia unes poques hores que l'haviem creuat corrents.

Diuen que l'es tany de la Nou és dels més bonics d'Andorra. Puc dir, que Andorra no és lleig, Té uns paisatges increíbles.

Frase del Jordi Palouzié: que bé que viuen les vaques!!!!

02:00. Ens trobem amb l'Ester i el Carles per fer els últims 6km. La pista dels últims km ens ha deixat els peus una mica tocats.

03:00. Després de 28 horetes, aquesta és la cara que se't queda. ha sigut tant intens que sembla difícil de païr.
FINISHERS!!!

MARATÓ DE SANTA CLAUS

Hola Frikis,

Després de 18 dies per Finlàndia arribo a Rovanievi,Laponia, per correr la marató de Santa Claus, ja que a 8 km d'aquest poble hi ha la casa oficial de l'autèntic i únic santa Claus.

A les 18h ens presentem a casa d'aquest Sr gordo vestit de vermell,amb una temperatura de 7ºc.Ens posem just a la línia de centre polar àrtic i esperem que en Santa doni la sortida, ho fa amb suomi, motiu pel qual no ens assebentem de res però sortim corrent igualment.

Som 50 firkis de diverses nacionalitats, amb pensava que seria l'únic català, però no, a la sortida veig dos nois vestits amb roba esportiva amb la bandera catalana, em diuen que són en Xavi i en LLorenç de Girona i que entre els dos porten més de cent maratons per tot el món.

Com que semblen bons, em poso al seu costat, ja que els tres tenim els mateixos objectius correr, passar-ho bé i no estressar-nos, sense cap mena de por al ridícul, els dos companys es posen un gorro de color vermell amb corns de reno i van fer tota la marató amb aquesta indumetnària, em comenten que també han fet la marató d'Empúries vestits de romà, superfrikis.

Va ser una marató molt xula, sense gaire desnivell i ven acompanyat des de el principi fins al final, després de moltes fotos videos i farts de riure vàrem arribar, mig ploven, a meta amb 3:34h.

A l'01:00h de la nit amb l'arc de Sant Martí i a ple sol,el sol no es pont a la Laponia al mes de juny, entrega de premis, sorpresa, ja que vaig fer 4 sense saber-ho, però el més important ho havia aconseguit correr, passar-ho bé i fer dos bons amics.

UT ANDORRA

Exactament no conec els motius pels que em  vaig apuntar a l'Ultra Trail d'Andorra. Suposo que era un recorregut atractiu, per unes muntanyes properes i familiar,sabia que hi havia molt públic, .... Si volia provar-ho aquest era el lloc. A més, els comentaris que havia anat sentint, auguren que aquest UT  sabia que es convertirà en una referent a Europa. I en el fons, malgrat una certa mandra inicial, tenia una curiositat per introduir-me en aquesta disciplina. I per què no?

Escric l'article per col.laborar a difondre l'activitat i per ajudar als próxims a tenir un punt de partida.

LA CURSA
L'UT que es portava fent desde fa uns anys, és el Mitic (117km i +9700m). Els temps dels primers (al voltant de les 21h) fan valer el recorregut i, de forma evident, demostrava que hia havia alguna cosa que feia aquesta cursa molt dura. Mica en mica vas entrant en el circuit, sents parlar de cordes fixes, baixades interminables, 2 nits senceres sense anar a dormir (en un temps mitjà), de 300p només hi van arribar 90  ,...
Malgrat semblava insuperable, també haig de dir, que aquesta any l'organització s'ha superat organitzant la Ronda dels cims (només accepten a gent amb un curri excepcional i superen el 180km!!!!). Ja veurem que passa però crec que serà de lo més exigent a Europa....

ENTRENAMENT
Hi ha molt poc escrit sobre com entrenar un UT d'aquestes dimensions.
Des del moment en que vaig decidir participar,  fa mig any, vaig començar a encaminar els meus entrenaments a augmentar el volum setmanal (setmanes de 115km de volum màxim) i a baixar molt el meu ritme de cursa . Partint d'una prova d'esforç on hi veia claríssimament que no havia treballat gaire els ritmes baixos.Convinant 2 setmanes de volum amb una de descans. Sabia que si en algun moment corria massa als entrenaments, podia causar-me una lesió.   Només vaig incrementar-lo una mica, en un microcicle especial per preparar Zegama (i així va anar, que el meu cos, no sabia com s'ahvia de posar...). El ritme no ha sigut l'important per què sé que no es tracta de correr molt sinó d'aguantar al màxim. Les tirades de Pirineus amb desnivell i per muntanya, van ser en un inici amb esquis, per mitja muntanya (Barcelona-Montserrat, Mataró-Barcelona, voltes pel MOntseny) i més tard, ja per muntanya (tirades de 6-8h per Núria, Carros de Foc, Cavalls del vent,....). Com més proper a l'objectiu, intentant fer-les sol, més llargues i amb motxila posada. Realment, han sigut autentiques excursions que m'ho han fet passar molt bé!!
Entremig, he fet alguna cursa: Zegama, Trail Blanch Font Romeu, raid de Tamarit... però poques perquè enseguida vaig veure que no eren ritmes treballables.
Al final, han sortit uns 1800km i més de 100.000m positius. M'hauria agradat poder treballar més en llocs técnics, però tenint en compte que sóc de Mataró.... ja està prou bé, tot i que mai suficient.

NUTRICIÓAquest era un altre gran tema a tractar. Els dubtes eren molts però com més hi vas entrant, més clar hoi veus: en una cursa tan llarga es tractarà de menjar el més equilibrat possible. Són tant importants els hidrats, com les proteïnes com els greixos. Mai he estat tantes hores corrent. S com es duràn i quins seràn els processos metabolics però no conec com reaccionarà el meu cos. També sé que haig de menjar coses fàcils i que al final no toleraré,

Portaré la Camel bag plena d'isotonic i un bidonet amb hidrats, barretes de proteïnes i alguna amb cafeina per les nits: de la casa NUTRISPORT.  M'han comentat que portar pans de llet amb formatge (per les sals) és molt profitós i entra molt bé : NUTRISPORT encara no els ha descobert.
En principi, als controls hi ha caldo, pasta, formatge, embotit, aigua,... així que no m'enduré molt més.

MITES i FANTASMES
Diuen que hi ha metges als últims refus que et pregunten el nom i no et deixen sortir a fer l'etapa
Per què tots els que l'han feta et pregunta si estàs segur de fer-la enlloc de dir-te que és molt xulo?

COMPANYS DE PENURIES
Ens acompanyarem tot l'UT amb el pare del meu fillol (el Jordi Palu) amb força experiència en coses llarguetes i amb una motivació i óptimisme inacavable. Company ideal per l'UT.

Però també haig de destacar als que m'acompanyaràn de suport: el Carles Riera, L'Egard i la Marta (germà de l'Ester), el Dani i l'Anna (que aprofitaràn que estàn a Andorra).
També l'Ester hi ha posat un munt incalculable d'hores: hores per correr jo, hores de rotllo (cotxe amunt i avall, sopars...).

I, sobretot també, aquells que m'heu acompanyat en alguna d'aquestes sortides fanàtiques: Eric, Oriol D, Jaume Oliveras i l'equip de wednesday Pirinight's. Als que m'heu aconsellat: Ferran Vilella, Oriol G, Pedro


I ara queda el més important, recloïr-me i intentar fer-ho tot com déu mana pq surti la cosa fina. Tot aixó que he pogut fer, només representa un 20% de la cursa.... L'experiència i el saboi faire tb hi conta molt (i això no la puc aportar).
Si no acabo, en ple malhumor, no deixeu de recordar-me tot això .

Escric aquesta entrada ara, pq quan acabi, em compraré uns peus d'anec i aniré a nadar, lluny de la muntanya.... per un temps només!

JORDI FERRER