dimarts, 19 de juliol de 2011

ULTRA TRAIL MÍTIC ANDORRA 2011

M'és difícil resumir aquesta borratxera de paisatges i sensacions, quan encara estic en plena ressaca.

Ressumint-ho breument, hi ha molts factors que han permès aconseguir aquesta fita: el bon entrenament, la setmana d'hipercompensació en alçada, la metereologia ideal, el pas calculador del Jordi Palouzié, la ultramotivació que duiem tots dos, els suporters immillorables (Carles, Ester, Edgard i Marta), les rutines de menjar i beure, el coneixement del circuit i del que ens esperava ...

En qualsevol cas, el resultat ha superat les expectatives en un Ultra Trail amb fama de molt dur: cap tipus de patiment a part de la son del primera hora del matí (que vaig solucionar amb Coca Cola), cames amb una bona resposta muscular, cap càrrega d'esquena per culpa de la motxila, tota l'estona amb una visió molt optimista del recorregut i fent broma, fent els canvis tranquils....

Vaja, que per mi, acabar  i gaudint del meu primer Ultra amb aquestes característiques tan dures, és tot un éxit, però a més, fer-ho  només en 28 hores i quedant 44 de la general ja és...
(de 333 que van sortir i uns 120 que van aconseguir acabar-la).

Que ningú és pensi que no és dur, baixades molt i molt técniques que feien passar les hores i cansar les cames, dos nits sense dormir, 9700metres de desnivell, una pista final de 12km que va durar més que un dia sense pà, 112km, ... Però també moments de màxima intensitat en caminar sota la lluna, sortida d'Ordino amb petards, arribada als refugis amb bengales a banda i banda, arribar al Comapedrosa i sentir l'escalfor d'una foguera i el soroll de la gaita i timbals (pell de gallina), sortides de sol, moments de companyerisme amb altres corredors (principalment, és un tipus de repte contra un mateix i es produeixen unes aliançes curioses pel fet de compartir un patiment), els "mimos" i ànims del suporters (cura dels peus, del material que hem de posar a la motxila, correr amb nosaltres als últims 6km a les 2 de la nit), compartir amb el Jordi aquesta experiència, recorregut molt lógic (volta a Andorra pel cims) i paisatges de pel.lícula....


I més, el mateix Jordi, va tenir el gest d'apretar a l'última pujada per regalar-me l'entrada al dia del meu aniversari (a les 0:00) dalt l'últim coll (on "només" quedaven 3 horetes de baixada). Tenint en compte que les cames no tiren  ja, és un gran detall... Va ser un gran regal, d'aquests que recordes sempre.


Les fotografies són fetes pel Carles. Nosaltres no estaven per fer-ne....

Preparant la motxila, vigilant tots els detalls amb molta obsessió, vigilant de no deixar-nos res.

Sortida a les 23:00 de la nit del dv. Sensació extranya de sortir de nit.El Jordi Palouzié i jo mateix.

 Amb el Gregorio a la sortida. Company de Vertic Runners del Jordi. Ell va trigar 28 hores l'any passat però aquesta any n'ha trigat 25h45'...

 Sortida nerviosos. L?últim cop que veiem l'Ester i el Carles: Bona nit!! Ens esperava un tram de prop de 9hores i casi 5000 metres positius: ComaPedrosa, Bony de la Pica, FontNegre, baixades superintenses...

 Arribada a la Margineda a les 8:00 del matí. Portem 47km de cursa . Una mica de son però els ànims molt amunt. Temps clavat.
We are on ttime!!


 Ens ho prenem amb calma. Els suporters ens cuiden: cremeta, ulleres de sol, canvi de roba.... Sort d'ells.



 Les llagues i les soles ben netes es converteixen en una obsessió.....


 Pujada de sortida de la Margineda. Ens esperen uns 1550 metres positius en uns 6km... Calma, molta calma.... hidratació, menjar....

Cap  coix,.... aquí tinc algun moment de son. s'ens enganxen un alicantí i un francès (aquest últim no ens deixarà fins al final)

 Aquí tenim unes vistes d'on venim i el que ens queda.... Ho comento fluix per no desanimar al personal. Curiosa sensació: gratificació per lo fet però sensació de que queda molta feina

Amb el Comapedrosa al fons... Feia unes poques hores que l'haviem creuat corrents.


Diuen que l'es tany de la Nou és dels més bonics d'Andorra. Puc dir, que Andorra no és lleig, Té uns paisatges increíbles.

Frase del Jordi Palouzié: que bé que viuen les vaques!!!!

02:00. Ens trobem amb l'Ester i el Carles per fer els últims 6km. La pista dels últims km ens ha deixat els peus una mica tocats.


03:00. Després de 28 horetes, aquesta és la cara que se't queda. ha sigut tant intens que sembla difícil de païr.
FINISHERS!!!

1 comentari:

  1. HOla, voy hacer la edición este año 2013, algún consejo?? enhorabuena y un saludo.

    ResponSuprimeix