El Jeroni (en blau) i el Xavi (en vermell) ens escriuen la seva crónica particular de la Mitja marató de Terrassa:
Els terrassencs vàrem fer la mitja marató amb objectius i resultats diferents."Aquest passat diumenge dia 16 de gener es va celebrar, la mai ben ponderada, mitja marató de Terrassa. Una de les més dures que es corren en asfalt degut al desnivell existent en diferents trams.... Terrassa no és una vila plana!!!
Per la meva part va ser un dia força dur, principalment, arran d'un procés gripal de dos dies que em va fer arribar al diumenge una mica tocat, però com diem sempre qui tingui por que es quedi a casa,així doncs, sense canviar els objectius( baixar de 1'22'02h) em vaig presentar a la sortida juntament amb 2200 frikis més.
Per a mi, el matí va començar molt tranquil.... aquesta vegada no anava a córrer amb pretensions de temps, sinó que volia gaudir de la festa i acabar la cursa amb dignitat. Un escalfament de 20 minuts, ambientat per un grup de trabucaires que mostraven allò que saben fer més bé, em va fer repensar de fer la cursa, ja estava cansat!! però.... si tens por queda’t a casa i jo ja m’havia llevat!
La mitja marató de Terrassa, pels qui no l'hagueu corregut mai, és de les dures, amb forces ràmpes a diversos llocs del recorrgut; els primers quilòmetres vaig mirar d'agafar un bon ritme però desseguida amb vaig donar compte que em costava molt respirar i les forces no estaven al 100x100, preveient això ja havia posat al meu pare al quilòmetre 11 per tal que em donés una gelatina, gràcies això vaig poder mantenir una càdencia acceptable fins el quilòmetre 17. En aquest punt hi ha dos km de pujada i després un parell de ràmpes curtes però dures, aquí vaig intentar de donar-ho tot però veient que amb l'esforç que estava fent no aconseguiria l'objectiu escollit.
La sortida estava plena de nervis.... gent esbufegant (abans de començar), pulsòmetres pitant descontroladament després d’haver sobrepassat alguna freqüència cardíaca màxima, corredors mirant amb la vista perduda cap als 2500 corredors per veure si veien algun conegut (no tenien fe...)... i tot d’un plegat PAM! La sortida.... primer caminant i després de mica en mica corrent... gent avançant per la dreta per l’esquerra, esbufecs frenètics per assolir la velocitat punta planificada als entrenaments (...venga, ahora vamos a 4:30...). De mica en mica vaig anar agafant el meu ritme (no se quin, però tinc clar que era el meu)... còmode, no em volia cansar. Ben aviat vaig atrapar a un company de la colla, que també anava sol i era la primera mitja que feia... vam decidir provar de fer-la junts ja que el ritme que portàvem s’assemblava.... el vaig veure una mica perdut, s’accelerava i parava sense gaire criteri i vaig pensar que marcar-li una mica el ritme i parlar-li de com evolucionava la cursa, el tranquil·litzaria.
Primer mur, l’Avinguda del Vallès... aproximadament 2,5Km de pujada sostinguda on s’ha de controlar bé el ritme per poder continuar corrent quan s’acaba... la varem fer perfecte. El primers llestos que es passen de voltes ja es poden identificar... aquest, aquell i aquell altre petaràn...
Després de la carretera de Matadepera la cursa té tendència a baixada fins a la Carretera de Martorell, moment d’agafar un ritme bo per recuperar el temps invertit a l’Avinguda del Vallès, perfecte! Baixàvem, a 4:15... volando voy, volando vengo.... per la zona plana de la carretera de Martrell cal preparar la pujada de la rambla, tant mentalment com reservar les forces necessàries per mantenir un bon ritme... la Rambla, la noche de los muertos vivientes, fa una lleugera pujada que creix fins a arribar al “mur” de l’Avinguda 22 de juliol... Allà hi ha un gran nombre de cadàvers, amb rampes, estirant, caminant... naltros mantenint-nos!
Després de patir molt vaig arribar a meta amb 1'22'30h, a 28s de la marca del 2007, tot i amb això content i satisfet per l'esforç fet.
El tram final és més o menys pla, vam baixar una mica el ritme per poder arribat a meta somrient... i fins i tot ens vam permetre el luxe d’esprintar els darrers metres!
Finalment 1h 38m, i molt content!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada