The Wild Board Rogaining o Crònica d'un mal dia.

Divendres nit concentració Can Pon-Rovirosa per evitar que l'equip convocat surti de festa i es presenti a la cursa ressacós.
Poca conya que no val a badar: ens esperen 24 hores de cursa sense parar des de les 12:00h del dissabte a les 12:00h del diumenge (queda clar que son 24 hores, no?).
Dissabte hi ha ambientillu: equips de Russia, Estonia, Letonia, Holanda, Polonia, França i de tota Espanya (hi ha uns pobres de les Canaries que descobriran que aquí fot un fred del carallu). Evidentment també hi és representada tota la Geografia Catalana del Delta fins a Cap de Creus!

Toma ambientillu!

Un parell d'hores abans de la sortida tothom marca mapes i defineix estrategies buscant una mica de sol (estem a 2ºC). Nosaltres ens fem els xulos i decidim que si podem no dormirem.

A les 12 sortim de la Plaça de l'església de l'Espluga Calba amb les campanades. Tothom corre, però es per fer el paripé, que a la que sortim del poble ja es baixa el ritme, tenim tot el dia!

En seguida veiem que la cosa serà complicada: les balises están ben amagades i ens hem de ficar ben bé dins el bosc!

Ens anem dossificant i portem un molt bon ritme. Cada parell d'hores ens fotem mitja barreta de les que NUTRISPORT en ha obsequiat.

Les primeres 6 hores passen volant (això ho dic ara, que allà semblava que el temps no corria!), i decidim fer cap al recinte que l'organització ens ha facilitat amb menjar i (si algú ho vol) poder dormir i que han batejat com a Hash House (en anglès fonda, no malpenseu).

Que no Bob, que he dit que vol dir FONDA!

La Núria comença a protestar pel ginoll, es veu que li està començant a tocar els nassos.

A la Hash House veiem que l'organització s'ho ha currat bastant: pasta, pollastre a l'ast, embotits, pa amb tomàquet, truites, mandonguilles, fabada (sí, sí, fabada), etc.

Omplim la panxa i tornem a sortir tot i que a la Nuria la parada li ha fet que el ginoll se li refredi i li cardi un mal de la òstia.

Ja de fosca nit comencem a buscar la primera balisa que està molt ben amagada (una horeta va costar de trobar!). Un cop avituats a moure's per la foscor n'enllacem dues més, però això és el principi de la fi.

El dolor ja pot amb la Nuria: camina com l'homme de llauna del Mag d'Oz. Li costa molt d'admetre el que és obvi: que no pot continuar.

Amb molta rabia i frustració diu que ha de tronar, que no patim i continuem la cursa nosaltres. Però com que som un equip decidim anar tots a la Hash House, dormir tranquilament i l'endema fer el que es pugui.

L'endemà ens posem en marxa ja de dia a -10ºC tots 4: la Nuria (l'Home de Llauna), l'Eric (l'Home de palla), en Jordi (el Lleó) i Jo, l'Oriol (la Dorothy???), apa, Somewhere Over the RainBow!!!!!

Enllacem algunes balisses més a pas tranquil fins que exhaurim les 24 hores.

Cap a casa a llepar-se les ferides, que en breu comencen els raids i hem d'estar forts!

Retratu de l'Heroïna del dia. Amb lo ginoll cascat però amb prou bon humor!
Que no sigui res!