El Jordi ens relata la crónica del Trail de 42 km en negre i més avall l'Oriol ens relata la de 25Km en blau.
En qualsevol cas, res anteriorment feia preveure les condicions en que finalment es va celebrar el Trail: terreny molt gelat i molt poca neu. Aquestes condicions van permetre als organitzadors de crear un recorregut molt ràpid i rodador de 42 km (ells deien 40km) i 1750m amb 16 km en alçada (pujant fins l'últim llac del Carlit) amb neu molt inconsistent i feixuga per correr que s'enfonsava al trepitjar-la . En definitiva, el que havia d'esdevenir un Trail sobre neu, acaba essent una marató de muntanya força ràpida. Canvi altre cop de mentalitat. Agafo 3barretes i 1 gel de NUTRISPORT, canviem la Camelbag per un bidonet i ronyonera.
Els primers 15 km aprox són per força ràpids per les pistes d'esquí de fons. Agafem un bon ritme, tot i guardar cartutxos a la reserva. El camí va enfilant a poc a poc i el matí es lleva assolellat amb vistes immillorables sobre la Cerdanya. De cop, agafem un pista negra d'esquí de l'estació de Font Romeu que mica en mica va accentuant la seva baixada. Els quàdriceps que fins ara anaven bé, deixen d'anar bé en tot el que queda de cursa per culpa d'aquesta baixada. Aquí perdo el meu company Jordi Palouzié que ha aconseguit baixar més còmode que jo.
Habituallament i bucle de 15km pels estanys de sota el Carlit. Neu i més neu. Molt bonic però molt trencador. Quan arribo a les Bulloses estic força petat de cames. Ens trobem als companys que estan fent el Trail de 20km (com li anirà a l'Oriol? amb lo fort que està últimament ?). Em trobo el Carles (un amic que avui ens acompanya de suport ) que m'ha dit m'acompanyaria uns quilòmetres (com s'agraeix!). Altre cop remuntada per la pista negra (aquest cop de pujada) i baixada llarga fins a FontRomeu. El gel del matí, està desgelat i ara és fang!!!
Arribada content però cansat. La neu ha sigut molt trencadora.
Al final un 66 ena posició (de 233) amb 5h23'. Content però força millorable.
En Jordi i tots els maquines que s'atreveixen amb la cursa de 40 Km (mentida, que després en van sortir 42!) ja fa ben bé 1 horeta i mitja que corren per la muntanya. Son les 9 i amb la espera he fotre'm un tallat i un croasant (que estem a França, coi!), he escalfat un poc i he pogut xerrar amb la gent a la sortida (com sempre tothom està fluix i ningú entrena).
Donen la sortida i tots aquells que diuen que no s'han calçat les bambes en un més desapareixen del meu camp de visió.
Som més de 400 frikis que volem correr per la neu, però el primer que trobem és gel: caiguda i mecaguntot quan foto el peu en una placa i vaig de cul a terra. Això sí amb classe. M'aixeco al tercer bot a terra i aquí no passa res, només m'he fet mal a l'orgull.
Als primers Kms distingeixo algú que em pot fer de llebre: una noia amb una jaqueta del club "triatló Garraf" que porta bon ritme i a qui les malles li queden prou bé (ara sabré si la Natalia llegeix això).
Tot enfilant fins la cota més alta de les pistes d'esquí de Font Romeu el temps passa volant. Encara m'ho passaré bé i tot! La neu comença a apareixer i rescato un paio que en una placa de gel comença a relliscar a càmera lenta rampa avall! L'escena va ser divertida i jo fotent el xulo quasi el segueixo camí avall!
Comencem la baixada per una pista que deu ser negra pulumenus! Ara si que hi ha força neu i en un punt tot Deu começa a baixar de cul. Jo que no soc menus foto els ous en fresc a la neu i cap avall! quedo ben geladet: les mans fan mal i recordo els guants que no he agafat (caguntot!).
Arribem a baix de les pistes i tot creuant un riu veig com un francès rellisca i es remulla fins al malic. Li pregunto que si tot va bé i diu que si, però li sento els picarols com repiquen mentre continua corrent (clinc, clinc, clinc!!!).
Fem un bucle molt maco i jo començo a perdre la meua llebre! Això no pot ser! Em foto un gel, una barreta i apreto les dents! Fem un tram planer (una merda planer! que allà ni els camps de petanca son plans!) i trobo els nostres suporters (Carles i Oriol Malet) que m'animen. En Carles fa un tram amb mi (clar, el tiu està fresc i em porta colladet!).
 |
| Corrents amb estilazo. No s'aprecia, però aquí encara somric. |
Enfilo la pujada tot dret per la mateixa pista d'esquí que he baixat de cul i veig com mica en mica la meua llebre desapareix. Desisteixo de mirar amunt per que això s'enflia que fa por, agafo ritme i paciencia.
En arribar a dalt tot just comencen a apareixer les primeres rampes al bessons (altre gel cap dins!).
La baixada la començo a bon ritme. Adelanto a penya que s'ha estripat els mitjons i els genolls en una caiguda (evidentment pregunto si tot va bé, que som educats!).
Després de 8 Kms de baixada frenética (amb algúna pujada trencacames) veig l'arribada! Ultima baixada matadora camp a través que m'acaba de trinxar els ginolls!
A l'arribada agafo el paperet del temps, em foto molts gots d'Orangina, pa de pessic, xocolata, formatge i agafo aire (tot per aquest ordre).
La posició el de menys (199 de 440 crec recordar amb un temps de 3h 26min.). Potser toca millorar un poc més!
Això sí, m'ho he passat teta (malgrat perdre de vista la llebre a mitja cursa!) i l'organització perfecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada